El personal inicia i atura un temporitzador a l'aplicació, el temps es mesura al servidor en lloc del telèfon, la setmana és visible d'un cop d'ull, el gestor aprova o rebutja, i el resultat aprovat surt com un fitxer CSV per a la nòmina.
El temps de treball registrat és una de les poques dades de l'empresa que han de ser correctes per raons legals més que per conveniència. Ha de ser complet, traçable i ha de ser alguna cosa més que un número escrit de memòria un divendres a la tarda.
Un temporitzador a l'aplicació resol el problema de memòria, però només si dues coses més són certes. El temps s'ha de mesurar on no es pugui editar — al servidor, no al dispositiu — i ha de passar per una aprovació, de manera que la persona que registra les hores no sigui la mateixa que les aprova.
IDup fa ambdues coses. Un temporitzador en marxa per persona, mesurat al costat del servidor, una vista setmanal que mostra què s'ha registrat i què s'ha aprovat, i una exportació que lliura a la nòmina un fitxer net en lloc d'una pila de notes.
Tot a IDup — un sol inici de sessió, sense compartiments.
Inicia i atura amb un sol toc al telèfon. Només un temporitzador pot funcionar per persona, cosa que elimina la font més comuna de disbarats en el temps registrat: dues entrades superposades que juntes reclamen més hores de les que té el dia.
L'inici i l'aturada són registrats pel servidor, no es prenen del rellotge del dispositiu. Això és el que fa que el registre es mantingui quan algú ha d'explicar-lo més tard, i és la diferència entre el temps registrat i el temps reportat.
Les hores registrades van al gestor, que les aprova o rebutja amb una raó. Ningú aprova les seves pròpies hores. Els drets de lectura i edició són separats, així que un col·lega pot veure la setmana sense poder canviar-la.
La vista setmanal mostra el que s'ha registrat, el que encara està pendent i el que s'ha aprovat. El resultat aprovat s'exporta com un fitxer CSV, que és el format que tots els sistemes de nòmines accepten sense un projecte.
Gairebé totes les empreses que omplen hores al final de la setmana creuen que els números són aproximadament correctes. Normalment ho són — aproximadament. El que no són és evidència, perquè un número reconstruït de memòria no pot ser verificat per ningú, inclosa la persona que l'ha escrit.
Això està bé fins que importa: una disputa sobre hores extres, una pregunta d'una autoritat, un client que pregunta en què es van gastar aquelles dotze hores. En aquest moment, la diferència entre un registre mesurat i un de recordat és tot el cas.
Mesurar en el moment costa un toc i produeix alguna cosa que es pot mostrar a un tercer. També tendeix a produir números diferents, cosa que és incòmode el primer mes i valuós cada mes després.
Un toc a l'app. Només un temporitzador funciona alhora i l'inici es registra al servidor.
La vista setmanal mostra les hores registrades; l'empleat les envia per a aprovació.
El gerent aprova o rebutja amb una raó, i les hores aprovades s'exporten com a fitxer CSV.
El temps de treball registrat és un registre que l'empresari ha de conservar. Pertany a l'empresa per la qual es va fer el treball, no al compte personal de la persona que el va registrar, i IDup l'emmagatzema així a propòsit.
L'empleat registra i veu les seves pròpies hores a través del seu compte, però el registre en si viu amb l'empresa, juntament amb les aprovacions i les raons de qualsevol rebuig. Això és el que el fa complet quan algú ho demana anys després.
També manté la frontera neta en l'altra direcció. Algú que treballa per a dues empreses registra el temps per a cadascuna d'elles per separat, i cap de les empreses veu res de l'altra.
Un inici de sessió, un preu: sense costos addicionals ocults.
Les hores registrades passen per aprovació, i la lectura i edició són drets separats. Ningú aprova les seves pròpies hores, així que una correcció sempre és visible com una decisió en lloc d'una edició silenciosa.
Només un temporitzador funciona per persona, així que l'entrada oberta és evident en la vista setmanal i es pot corregir i enviar per a aprovació com qualsevol altra.
No. L'inici i la parada es registren al servidor, de manera que el registre no depèn del rellotge o la zona horària del dispositiu.
Les hores aprovades s'exporten com un fitxer CSV, que qualsevol sistema de nòmines comú pot llegir sense una interfície especial.
Sí, dins dels seus drets. Veure hores i canviar hores són dos permisos diferents, de manera que la supervisió no requereix la capacitat d'editar.
Registra, aprova i exporta el temps de treball amb un registre traçable. Si això és suficient per a les teves obligacions legals depèn del teu país i sector — IDup és programari, no assessorament legal.
Comença gratis: tota la plataforma IDup en un sol inici de sessió.
Copyright © 2026 - IDup. Tots els drets reservats.
Utilitzem cookies
Utilitzem cookies necessàries per fer funcionar aquest lloc web. Amb el vostre consentiment, també utilitzem Google Analytics per entendre com s'utilitza el nostre lloc web. Podeu canviar la vostra elecció en qualsevol moment. Política de cookies · Política de Privacitat
